Un Catroi i una Lira inèdits de la família Gols per a l'Orfeó - Estímul - L'espai d'actualitat i participació de la Canonja

Novetats

Home Top Ad

Post Top Ad

dimarts, 12 d’abril de 2022

Un Catroi i una Lira inèdits de la família Gols per a l'Orfeó

L'Orfeó Canongí ha establert recentment lligams amb en Xavier Gols, nét del Mestre Josep Gols i Veciana. El pare d'en Xavier era en Vicenç Gols Soler, un dels fills del mestre que es van exiliar a Venezuela, juntament amb d'altres membres de la família, com el seu germà Joan i el fill d'aquest, Marçal, ambdós reconeguts músics. Tota la família va mantenir sempre encesa la flama de la identitat catalana des de la distància, i va estar molt vinculada amb el Centre Català de Caracas, on en Joan fundà la Coral Catalana de Caracas. També la família d'en Marçal Gols era la propietària de la senyera catalana estelada més antiga que es conserva, actualment integrada a la col·lecció del Museu d'Història de Catalunya. 

Així en Xavier amb 17 anys va emigrar a Caracas, i no retornà a Catalunya fins en fa 9, el 2013, establint-se a Sant Cugat del Vallès. Amb un estat de salut esplèndid als seus 92 anys d'edat, va contactar amb la Junta de l'Orfeó Canongí interessant-se per llibres d'història de l'entitat. I llavors el president, en Pep Espasa, li'n féu arribar alguns exemplars, establint d'aquesta manera un vincle molt bonic i constant.

Poc després es produí una altra connexió casual, mitjançant un anunci del luthier tarragoní Jordi Salavert, on informava que tenia a les seves mans un instrument de la família Gols: es tractava d'un Catroi (un tible de l'artesà Enric Soldevila "Catroi", considerat com el constructor dels Stradivarius dels instruments de cobla). I l'instrument va resultar ser propietat d'en Xavier. El Catroi, que pertanyia al seu pare Vicenç, va ser dels pocs objectes que se salvaren de la destrucció de la casa familiar a la part alta de Tarragona, a causa de l'impacte d'una bomba de la Guerra Civil.

L'instrument està en perfectes condicions, ell mateix el reparava. Vaig fer-lo sonar fins al si bemoll greu. Bon instrument com ja deus saber, timbre bonic i bonica afinació. No es tocava d'ençà de la seva mort. En Xavier va explicar-me que van marxar abans caigués la bomba feixista a casa seva al carrer Talavera, aquí al davant del taller.








Restablint el contacte, doncs, en Xavier també mostrà un altre article que se salvà: una escultura d'una Lira que pertanyia al mestre i que els membres de l'Orfeó Canongí li entregaren en un acte d'homenatge. [El que no se sap del cert és quan se celebrà aquest acte, o si existeix alguna foto històrica on es vegi aquesta Lira. Caldrà investigar per saber-ne més, i la relació d'aquest objecte amb la imatge representativa de l'Orfeó Canongí.] Segons diu en Xavier, la Lira tenia més ornaments, però que es van perdre amb el temps.


Recentment en Pep Espasa va visitar a Sant Cugat el Xavier i la seva filla Susana -que viu a Leeds, Anglaterra-. I van acordar que tot aquest material anés al fons històric de l'Orfeó Canongí. A més dels objectes anteriorment citats, també es van rescatar unes velles partitures d'una composició del mestre: la part de cello o trombó de la seva Missa 'Décor Carmeli', formada per un Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus, Benedictus i Agnus.









Esperem que, després de la propera inauguració de l'Orfeó, en Xavier pugui tornar a visitar La Canonja i compartim més moments i records.

Moltes gràcies i molta salut, Xavier! Fins aviat!


Orfeó Canongí

SEGUEIX L'ESTÍMUL!
Introdueix el teu correu electrònic per rebre un avís amb els nous articles.
No te'n perdis cap!

   

I si vols publicar un contingut, només cal que ens escriguis a: estimul@gmail.com
Tots fem l'Estímul!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Post Bottom Ad

Pages