A continuació us reproduïm els manifestos llegits pels representants de les entitats canongines en l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya celebrat el passat 11 de setembre a les 10 del matí al Castell de Masricart.
Assemblea Nacional de Catalunya - La Canonja
Bon dia, sr. Alcalde, regidors i regidores, Jutge de Pau, entitats i partits, canongins i canongines.
L'11 de setembre es commemora la caiguda de Barcelona i de la seva població en mans d'un exèrcit partidari d'un rei que ells no havien triat. Se'ls va prohibir la seva llengua, anul·lar les seves constitucions i entitats pròpies.
Uns quants anys després un règim feixista va tornar a imposar un monarca, casualment descendent de la mateixa branca que aquell, i el va blindar amb una Constitució tutelada per militars i que sembla feta irreformable.
L'Assemblea i altres entitats i partits perseguim assolir la independència del territori per formar un Estat en forma de República. Per tant, podem dir que estem en una confrontació entre republicans i monàrquics. Mirat així, segur que no som tan minoria com alguna vegada ens han dit.
Ningú millor que els canongins i canongines sabem el que representa que et treguin la identitat i la capacitat de governar com a poble. Ningú millor que els canongins i canongines sabem els beneficis que comporta autogovernar-nos, disposar dels nosters recursos, decidir sobre on invertir-los. I poder decidir en quina mena de societat volem viure.
L'Assemblea va néixer amb la voluntat de desaparèixer un cop assolit l'objectiu per què va ser creada. Per tant, si algú ens vol perdre de vista, que faci la independència!
Després d'alguns dies i Diades atípiques, per motiu de la covid, amb gent molt desanimada, cansada o decebuda, tornarem a manifestar-nos sota el lema "Tornem-hi per vèncer". Gent gran, jove, partits, entitats i institucions que perseguim assolir un nou Estat. Un missatge força clar: tornem-hi!
Molt bona Diada! Visca La Canonja! I visca Catalunya!
Associació Juvenil Mico de La Canonja
Ball de Diables de La Canonja
Bon dia a tothom,
En representació del Ball de Diables de la Canonja fem l’ofrena en motiu de la Diada de Catalunya.
La nostra entitat treballa per donar visibilitat i augmentar el teixit associatiu i cultural del poble, així com representar-lo allà on anem.
Aquests dos últims anys la pandèmia ha canviat radicalment els nostres dia a dia, i especialment el món de la cultura. Ara, però, amb la represa ja podem actuar i fer tot allò que fèiem abans de la covid, fet que celebrem amb alegria i il·lusió.
Però com que som una entitat de cultura popular i avui és la diada de Catalunya, permeteu-nos parlar sobre aquesta i la gent que el forma. Si ens centrem en les entitats de cultura popular del nostre país podem observar que, la gran majoria, estan portades i sostingudes per gent jove, la mateixa que sempre està en el punt de mira i és criticada, especialment pels mitjans de comunicació.
Des d’aquí volem fer palès a aquest fet i a que el jovent no només estem en els moments dolents, si no també fent feina darrere, dia rere dia, per poder tenir una cultura popular rica, diversa i de qualitat, i que el fet d’agafar responsabilitats i dedicar el temps lliure de forma altruista costa cada cop més de trobar en una societat que va en una direcció individualista i on ho vol tot a l’instant.
A Catalunya tenim molt arrelat l’associacionisme, amb milers i milers d’entitats arreu del territori, i amb molts anys d’història. No deixem que això es perdi i formem part d’aquesta flama que es manté viva des de fa tant temps.
Visca la cultura popular i tradicional, visca la Canonja i visca Catalunya!
Orfeó Canongí
Bon dia tothom! Benvinguts a aquest acte institucional per la nostra Diada Nacional de Catalunya.
Com a representant de l’Orfeó Canongí, una entitat cultural i eminentment musical i d’arrel catalanista del nostre poble, en una data com aquesta m’agradaria referir-me a unes paraules del mestre Pau Casals, l’excel·lent violoncel·lista, director i compositor de reconeixement mundial i gran ambaixador de l’ONU i els Drets Humans.“Ah!, si cada home estimés amb tot cor la seua terra,
les seues tradicions, la seua llengua,
cadascú al seu lloc, com en una orquestra…
Quin acord s’obtindria!”Estimem-nos aquesta terra. Defensem aquesta llengua. Sortim als carrers per reivindicar que la volem preservar, que no la volem perdre, juntament amb la seva història, cultura i identitat. I això només s’assoleix d’una manera: tenint un estat darrere que ho recolzi; i encara menys un que no ho faci o li vagi en contra.
La nació catalana no té futur dins l’estat espanyol. España no té cap projecte per Catalunya. Ni en els darrers anys, governi qui governi, han aportat un sol pla, cap proposta estratègica de futur. És un estat pensat exclusivament des de i per a Madrid.
La manca de recursos que patim des de fa dècades les regions perifèriques és crònica i gravíssima. Tot i que Catalunya tinguem una més que demostrada capacitat i iniciativa, a ningú se li escapa quina qualitat de vida podríem tenir, i mereixeríem tenir, per tot el que generem i aportem; i quina és la realitat, que afecta la vida de tots nosaltres —ens perjudica a tots els que vivim aquí, pensem el que pensem: infraestructures deficitàries, manca d’inversions amb els diners que guanyem amb el nostre esforç, en escoles, hospitals, xarxes viàries i ferroviàries, imposicions en gestió d’aeroports, plans i preus energètics, la no garantia de les pensions... Són tants els greuges que no mereixem!
I els canongins ho sabem prou bé. Per què un poble com el nostre no podia ser igual als dels municipis veïns? Vila-seca, Constantí, el Morell, Altafulla... Com ells van poder tirar més endavant i prosperar més tots aquells anys. Per què? Per condicionants externs d’un passat ja remot? Per sort ho hem restablert i sabem com d’important és poder prendre les decisions per un mateix, tenir una visió estratègica pròpia. I poder ser algú reconegut. A l’igual que els altres. Ni més ni menys.
Doncs imagineu-vos el mateix paral·lelisme aplicat amb moltíssima més transcendència i elevat a una potència de molta més magnitud, amb repercussió internacional, a nivell dels països del món, on si no tens estat no ets ningú. Senzillament la teva identitat no compta, no existeix.
Tancant el cercle de la metàfora, podríem dir doncs que a Catalunya ens han convertit en una simple barriada d’España. Amb les decisions transcendents i vitals preses, controlades, dictades o directament “cepilladas” des de fora. A la qual no se li permet cap ambició ni prosperitat. Sense respectar la voluntat dels seus ciutadans. Continuar així és no tenir futur.
Els catalans hem demostrat durant segles reunir els mateixos requisits i condicions que països com Dinamarca, Estònia, Croàcia, Txèquia i Eslovàquia o Andorra. I segurament més. I més necessitat. Tenim tot el dret del món a ser un estat. Almenys el mateix que ells. I encara més si això és condició sine qua non per la preservació de la nostra nació, de la nostra llengua, la nostra identitat. Per existir: no va en contra de ningú; només volem Ser.
Aquest sentiment és des de fa moltes generacions àmpliament majoritari, i es palesa i es ratifica sempre que els catalans podem exercir el dret de votar. Es consolida i s’incrementa en la consciència dels ciutadans. Per exemple, en les últimes eleccions al Parlament de Catalunya aquest desig va obtenir la majoria absoluta en el 89% dels pobles. Un 89% del territori! Quantes coses tenen aquest consens? Si en mireu el mapa, aquest anhel queda perfectament definit, clar, diàfan. Tota una nació irisada d’un mateix color, d’un clam unànim. I el que es divisa en aquesta imatge només té un nom: un País. En la seva completa expressió. Un país amb voluntat de ser.
És veritat que hi ha excepcions encara, concentrades en ciutats grans i zones metropolitanes on lògicament aquest sentiment queda més diluït. Passa arreu del món i tots n’intuïm el perquè. Cal aprofundir-hi, comparant-ne la idiosincràsia amb la resta dels municipis, i afegir també aquest component en l’anàlisi. Però encara i així, en vots absoluts també continua essent-hi la majoria.
Per això, com proposava el Mestre Casals, imbuïm-nos d’aquest esperit. Coneguem més a fons la nació, la seva essència, el seu substrat. Vulguem descobrir-la. La coneixem prou? La Vall Fosca, el Moianès, el Pla d’Urgell, els Castells de Sió, la Baixa Segarra, la Serra de Pàndols... Com més la descobrim més en quedarem enamorats. I veurem què batega al cor de Catalunya.
Estimem-nos aquesta terra on tenim la sort de viure. Defensem-la i reivindiquem-la. Sortim al carrer. Perquè només ens té a nosaltres!
Feliç Diada! Visca La Canonja! I visca Catalunya!
https://vilawebmapes.carto.com/viz/030ac49f-b6ce-4ab4-88b1-ccff2c1ee192/embed_map
Finalment, també un comunicat de l'entitat Consell Local per la República - La Canonja:
Aquest any des del Consell Local per la República volíem participar activament en l'acte Institucional que tindrà lloc el dia 11 de setembre a les 10h al pati del Castell, fent-hi una ofrena i un manifest.
Malauradament, després de presentar la sol·licitud pertinent i tota una sèrie de tràmits durant mesos, l'ajuntament ens ha denegat la inscripció com una entitat més del poble i per tant no ens serà permès de participar-hi com a tal.
És per això que us animem a tots els simpatitzants del Consell per la República a ser-hi presents i fer-nos veure, amb els nostres símbols catalanistes i estelades, per donar-li significat a la commemoració de la Diada de Catalunya a La Canonja.
PETEM EL PATI! T'hi esperem!
Visca Catalunya!
ESTÍMUL - ORFEÓ CANONGÍ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada